14 de gener de 2018

ELS CARTELLS DELS 35!

Acabem de tancar el 2017, l'any que hem recordat els 35! de la nostra fundació en 1982. Ho hem fet dedicant uns "cartells" a aquelles persones més significatives, que han deixat la seua empremta i han estat vitals per acomplir aquestes tres dècades i mitja de vida cultural i social al poble de Potries i la Safor, "tota la vida"

ADRIANA I JESÚS, aprofitant que es casaren, els felicitarem doblement, amb nosaltres pel paper de suport i calor que sempre hem tingut d'ells.
ALBERTO RIBES, sempre recordarem pel treball a la ràdio, cosa que sols ell s'atrevia i amb les seues circumstàncies actuals, encara l'apreciem més.
JOSEP, el que fou rector de la parròquia, diu que no va fer res, "no ni poc",ens va acollir a l'Abadia, passant anys inobidables.
"BLAI", sempre torna, estava des d'abans de la fundació i fou d'eixes persones "ferramenta", gràcies a les quals l'organització de les activitats ixen be.
PASQUAL GARRIGÓS, el mestre de la cultura d'aquells anys 70-80, el cinema i tot. Fundador i primer President. I Refundador a l'era digital, preparant-nos el blog etc.
CASIMIRO, sempre ha vingut, encara que fora per no deixar a soles a Vicent Gironés.
ROMAGUERA, que bona època, "lliures", quantes iniciatives i projecció comarcal. El President que més ha pintat al nostre col.lectiu.
DANI JIMENEZ, ha arribat amb espenta, excursions que ens guia i ompli de contingut. És l'ejemple que tenim molta vida per davant.
DOMINGO GIRONES, ens deixa un racó de reunió, el seu bar  i ens porta d'excursió a llocs xulos.
PONS, el darrer President, premi Casa Clara -el darrer també- És el nº1, encara que sempre arriba l'últim.
SALVA VIDAL, ens va salvar introduint les excursions. Fou President i recordem la seua tasca com a nou terrisser de Potries.
TERE MORANT, la "dona", activista, amiga que ens acollia a sa casa.
JOSEP GREGORI,"PENYETA", quantes activitats haguérem pogut fer si estaguera ací.
ASSUMPTA DOMINGUEZ, ara és l'Alcaldessa que més recursos municipals dedica a la cultura, abans fou Presidenta nostra:  "velles il.lusions per noves".
PACO I SALVA, vius al nostre record, com a fundadors i  amics quan tot estava per fer.
PEP AZNAR, el més vell -per edat- el primer Alcalde de la democràcia, va facilitar el nostre neiximent, ""el pare".
PACO FUSTER, amic fidel, sempre amb nosaltres encara que no poguera. Un gran suport.
PERE HUERTA, se li va quedar menuda l'associació, eren tantes i tan bones les seues activitats i propostes.
VICENT GIRONÉS....ei! que soc jo, el que administra i escriu al  blog..."el alma mater" "el tercer toc a missa". Sense la gent que he esmentat no haguera arribat fins els 35! He gaudit, aprés, he jugat, presumit,
també alguna estona de patiment; gràcies a tothom, "gràcies a la vida", "tota la vida".

Gent dels 35! Vos deixem la galeria dels "cartells dels 35!" a facebook. Allí hem fet comentaris més extensos conforme anàvem publicant els cartells, des de finals de 2016.

19 de desembre de 2017

DES DE LA FONT ROJA: BON NADAL!

Aquesta vegada ningú s'havia "escarotat" per l'oratge i aixó que anavem a Alcoi. Amb els mòbils, tothom és "l'home del temps" i una setmana abans ja alerten: "te que ploure molt, tindrem que suspendre l'excursió...". Diumenge 17 de desembre, entrant a la vall d'Albaida, el termòmetre ja marcava quasi 0º. A la Font Roja d'Alcoi, amb eixa temperatura, els xarcos gelats i la rosada blanca, no tinguérem la sensació de tant de fred. Cel ras, gens d'aire, una humitat del 24%, en definitiva un dia perfecte per gaudir a la muntanya.

La Font Roja, el parc natural, un dels paratges més rics en tots els aspectes, sobre tot natural, la seua flora, el seu carrascar. Les caves, la cova gelada, el forn de calç, la carbonera, l'ermita...Coses que val més descobrir personalment fent una excursió. Nosaltres, de segur que tornarem per completar les rutes, pujant al Menejador, per exemple. (Ja vinguerem, fa anys a fer una nit al refugi El Teularet, gener de 1995)

Es inevitable parlar del Centre de Visitants, eixe "mamotreto" que destaca des de tot arreu, fruit dels anys "d'esplendor". El que ja ho era, l'antic hotel, va ser superat per l'actual mole, aixó sí, amb la balconada suspesa al buit i que tot el mon gaudeix... o no. A dintre, varios pisos, amb exposicions sobre el parc i altres coses interessants, però molta superfície buida. I al costat, apegada, l'ermiteta i la foneteta, quasi desapercebudes.
Amb aquest super edifici, algún moment tenies la impressió d'estar a un parc temàtic i la font roja està molt ben cuidada, senyalitzada, amb elements reconstruïts (caves, forns...). Enfí, conceptes sobre com conservar i ensenyar la natura i el patrimoni.
Com cada any per Nadal, ho celebrem amb alguns detalls (el betlem o targeta a una coveta, les felicitacions als participants, enguany un regalet sorpresa) I el dinar que férem al mateix parc, la foto de grup es converteix en la nostra felicitació nadalenca: 
Des de la Font Roja d'Alcoi: 
"Bon Nadal!, 35! tota la vida!"

Vos deixem l'Album de fotos al facebook:
Font Roja (17-12-17)





4 de desembre de 2017

MOLÍ VELL DE BENIFLÀ I MÉS AIGUA.

Ahir diumenge, 3 de desembre, reprengueren la ruta "a l'altra part del riu", on la deixarem el passat febrer, al Molí de Beniflà.  Ara és quan tenim que explicar que eixe no és, aquell que fa banquets tampoc...
De la ma de Dani Jiménez, aquell dia de febrer, descobrirem eixa casa, allí darrere, on passava la carretera abans, entre Beniarjó i Beniflà. El Molí Vell, amagat, oblidat, esperant l'aprofitament institucional o privat.

Aquest matí de diumenge fresquet, hem esmorzat al solet, d'enfront del Molí, esperant que passara la carrera popular que justament es celebrava ahir. Quan ja estàvem totes i tots, Carol i la cosina, les ames del Molí, ens feren entrar i...Sorpresa! 
El temps aturat:  la vivenda amb el mobiliari i objectes, les màquines i elements de moldre la farina, conforme es va quedar al deixar de funcionar en 1958.
Estàvem emocionats davant eixa "arqueologia industrial" i la petjada dels seus antics habitants. Amb les fotos, ho podeu compendre millor. Cal dir que aquest molí , segons ens deia Dani:

"és un dels més vells de la comarca, doncs en la famosa Concòrdia de 1511 s'anomena. El 1418 era adquirit per Elionor Ripoll, mare d'Ausiàs March"

De Beniflà, ens traslladarem a Rafelcofer per gaudir dels nostres "partidors germans", "les cases fosques" de l'Alcudiola i d'Enmig, així com les runes del Molí de Bas o Enmig.

Més sequies, partidors, molins...Redundem en les rutes de l'aigua, a una i a l'altra part del riu Serpis, a Potries i els altres pobles per on passen els "camins d'aigua", reivindiquem la seua protecció i el seu us cultural i turístic davant les institucions i la societat saforenca. (el nostre nom i orige potrier "Casa Clara", ens motiva)
I una forta preocupació dels assistents a la ruta, davant el que és ja el final del mon rural,, lligat al cultiu dels citrits i l'us tradicional de l'aigua, eixa doble vessat económica i patrimonial.

(Recordem la crònica de febrer, l'article de Dani sobre patrimoni i adjuntem les fotos d'ahir) I recomanem el llibre "Passeig pels molins d'aigua de la Safor" de Fernando Sendra. I visitar la "Ruta de l'aigua de Potries"

19 de novembre de 2017

AMB JOAN BARRANTES.


En 35! anys, la primera vegada que en compte de montar una exposició, anem a visitar l'artista. Avui, dissabte 18 de novembre, hem esmorzat amb l'escultor Joan Barrantes i visitat el seu taller estudi Art 7 a Almoines.
En 1991, per festes d'agost, organitzarem una mostra de Joan Barrantes al terrat de la casa Abadia de Potries, peces de pedra que pesaven prou. Barrantes fou cridat per Romaguera (pintor i President) els seus pares treballaven junts a una fàbrica (marmoles Peiró)
Des de llavors, hem seguit, com qualsevol ciutadà, la trajectòria de Barrantes, l'hem vist, saludat...Ara, l'a.c. Casa Clara, "cultura en moviment" ha anat on treballa i dissenya les seus obres.
"Esmorzar amb...Joan Barrantes", el format informal i pràctic. A les 10 estàvem tots esmorzant al bar del polígon d'Almoines, parlant de "quant de temps", de com faig per guanyar-me la vida amb l'art...etc. 

Es hem adreçat caminat cap a la casa que podem vorer quan pugem a Potries (Art 7), el taller on Barrantes combina els oficis de ferrer i pedrapiquer. Una primera i gran sala amb una grua de part a part, ens demostra el volum gran de les seues obres. Barrantes, de seguida agafa un troç de llanda i posa en marxa una màquina vella i ens fa una demostració de com dominar el ferro. Ferro i pedra, de vegades combinats. Ens parla de com ho fa, en que s'inspira...

Barrantes és de formació autodidacta (UPG, "La Retoria" de Barcelona"...). Els seus treballs són una reflexió sobre els sentiments humans(amb filosofia Zen) intentant expresar al màxim, amb un minim. Com ja hem dit, utilitza la pedra i el ferro, creant un diàleg entre ells, expressant conceptes del temps, la fragilitat humana...Això és el que ens diu ell.


Sabíem que entrar al taller i parlar amb ell seria molt interessant, fins el punt que estaguerem més d'una hora amb preguntes, explicacions, admiracions de l'obra que te per allí. Per cert, Barrantes ha exposat i venut escultures per moltes parts, no solament d'Espanya, sinó també de l'estranger.Era inevitable parlar dels anys on es col.locaven escultures de grans dimensions a les rotondes i espais públics. Barrantes, prou discret, ens va parlar de vendes a persones adinerades per omplir jardins privats, "una miqueta més gran podria ser?"

"Excursions amb contingut", com es trau més aprofitament que a una conferència de saló. Un matí de dissabte, coneguen la persona, l'art que fa, el seu lloc, les seus explicacions i obra...Repetirem Esmorzars amb i visites a..Romaguera, el nostre pintor de Potries, el proper.
Les fotos a Facebook.

7 de novembre de 2017

VISITA AL MONESTIR DE ST. JERONI.

Uns, no havien anat mai. Altres estigueren en una boda, no fa molt. També una boda, però el reportatge per la pinada, una parella.  Hi ha qui recorda una visita de l'Institut, fa un fum d'anys. I un altre te un gravat de Bofí, amb uns frares i la torre.


"Per fí", diguerem quan aquest diumenge 5 de novembre acabarem la visita al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, en terme d'Alfauir, fitant amb Ròtova.


La proposta de Casimiro, d'anar al convent, fou organitzada amb molta participació, prácticamente tota la colla, 35 persones, inclosos els xiquets. Fins i tot, alguns pares i mares dels nostres habituals,  mai és tard per visitar llocs. Tothom pot dir que ja ha entrat dintre del convent i no sols ha anat a berenar pels voltants. Que ja coneixem una joia que tenim tant a prop, per la que hem passat tantes vegades pel seu costat, sense entrar.

L'a.c. Casa Clara ha realitzat als darrers tres anys, les excursions als monuments que representen els monestirs de Llutxent, la Valldigna i St.Jeroni, seguint la linea de mesclar muntanya (natura, vegetació...) amb cultura (patrimoni i obres dels humans), "excursions amb contingut", "cultura en moviment" i millor després d'un bon esmorzar.

La visita al Monestir de St. Jeroni, afegint-nos a la possibilitat de grups guiats, va durar dues hores, entrant primer al claustre i seguint per la resta d'instàncies del vell monestir  i aquelles adequades durant segles pels actuals propietaris, els Trenor. La visita va acabar, passant pel jardí, anant a la muralla de l'aqüeducte que porta l'aigua al Monestir i que en alguna ocasió hem vist el tram que creua el  riu Vernissa per Ròtova.

No entrarem en detalls històrics, d'estils d'art etc, doncs creguem que ho podeu saber a la web del Monestir(que adjuntem)  i sobre tot fent la visita, per cert amb uns bons, didàctics i entretinguts guies. Sols dir que Sant Jeroni de Cotalba va ser fundat en 1388 pel Duc Alfons el Vell. Fou el primer monestir dels Jeronis a tota la Corona d'Aragó. Reis, Ducs de Gandia i altres de la cort, escriptors, pintors i escultors, frares i religiosos...Entrar a Sant Jeroni, és entrar a la història i la cultura de més de 600 anys. 

25 d’octubre de 2017

"LA MARE DE LES EXCURSIONS"

La pujada a la Safor és la "clàssica", tots els anys comencem temporada amb ella. Els cartells d'aquesta edició 2017 reflexen persones majors, les seus opinions i comentaris sobre l'excursionisme..."a què aneu allí dalt?" etc. Un cartell, és la mare de Vicent Gironès, que va faltar l'agost passat i que com altres mares pregunten als seus fills sobre l'excursió i ens demanen tenir cura. La pujada a la Safor és "La mare de les excursions", gràcies a ella descobrirem l'aficció per les rutes de muntanya i gràcies a les nostres mares som ja uns "clàssics" de la vida, l'a.c. Casa Clara, amb 35! anys , "tota la vida"

Deia Pons al whatsApp, que la pujada a la Safor ens sorprèn cada any, no hi han dos iguals...Així és: un any les cabres, l'altre la boira...Enguany encara que no hi hagueren "diplomes" als xiquets que pugen per primera vegada, si tinguérem les bones sensacions que allí dalt trobem, bones vistes, alegria per la vegetació que creix...i el bon ambient del grup, de la gent i dels nouvinguts Juanfer i Morant (magnífics fent fotos i editant vídeos).

I com som uns "clàssics", és a dir que tenim una edat, anem plantejant algunes variacions de la ruta. No val allò que l'elicopter de Calleja o el "sansensor"...Enguany decidirem anar a dinar, desprès de pujar al Piló, a la Font dels Olvits i així estalviar-nos la caminada cap a l'Orxa amb la panxa plena i cara el sol. Perfecte, a les 3 estàvem allí. De fet ja ni han plans par a l'any que ve, on gent que no vulga o puga pujar, ens esperarà a la font i ens preparà el dinar. La qüestió és donar participació a tothom i facilitar les coses.

Per cert, un altre debat produït aquest diumenge 22 d'octubre fou: com és possible que eixint una hora més tard, arribarem una més prompte? Tal vegada Pons es referia a això quan deia que la Safor ens sorprèn cada any.
Enfí, un any més. Vos adjuntem enllaços de fotos i videos al facebook.
(Pujada a la Safor 2017)