24 de juny de 2017

AL MAR, A LA MAR!

RUTA DELS PENYA SEGATS DE BENITATXELL.

Alguns finals de temporada anem a vora mar. Aquest diumenge 18 de juny férem muntanya i mar, millor dit, penya segats i cales. Una ruta desconeguda per a nosaltres -entre la famosa cala de Moraig (ací ja hem estat) i la cala de Llebeig- en terme de Poble Nou de Benitatxell.

El que ens va cridar l'atenció a l'hora de preparar l'excursió, foren les coves caseta que s'utilitzaven per a guardar ferramentes agrícoles i de pesca i estar-hi. Hi ha un vídeo de canal 9, que ho conta molt be. Com l'esser humà, a falta de terrenys i en èpoques de escassesa, utilitzen recursos extrems per tirar endavant, per a subsistir, "menjar i beure" Conegudes són les "pesqueres" de Moraig, però aquestes coves caseta, robades a la paret teniem que visitar-les.


Feia calor, l'abrig de les coves, la poca vegetació i sobre tot la vestimenta d'estiu i l'aigua fresca, ens ajudà a arribar a meta, la tan desitjada cala de Llebeig, on com a premi pendriem el bany en aigües cristallines. (Un altre lloc aprofitat pels habitants del terreny, fen-se casetes  i coves per a pescar). A aquest lloc sols es pot arribar per mar o caminant: per la ruta que férem o pel barranc que allí acaba.


De vegades hem comentat que anar per la muntanya, pels penya segats, requereix preparació i coneixement, tenir cuidao. No fa molt, va morir despenyada una dona al final d'aquesta ruta, un poc abans de la baixada a la cala. Sobre el terreny, puguerem observar eixos llocs perillosos. Els Ajuntaments i administracions, senyalitzen, conserven i protegeixen les sendes i llocs, encara que tot no es pot fer.
Una persona no es tira al mar sense saber nadar, tampoc deguem tirar-nos als camins sense tindre cura. 

El mar, la mar, preciosa, blava, verda...però, com està de salut? Després d'algunes temporades anant a La Marina (cova tallada de Dénia, cales de Benissa...) ens preocupa la massificació humana del litoral, les urbanitzacions, les deixalles etc. D'aixó parlarem el proper dia 1 de juliol amb l'entés i amic Miguel Rodilla, de l'UPV. 
Vos deixem Les fotos del Facebook. Fins i tot hi ha un muntatge amb música.

24 de maig de 2017

CASTELL DE REBOLLET, LA FONT D'EN CARRÒS.

Aquest diumenge 21 de maig organitzarem l'excursió pel SL CV 60. És a dir la senda que ens porta des de La Font d'en Carròs fins el castell de Rebollet. Pensàvem seria "de tramit" i resulta que ens ha omplit: gent, històries, runes i pedres, plantes...

ELS CARRÒS AL DIARI LEVANTE.

Hui, dimarts 24, hem esmorzat amb una pàgina del diari titolada:
"Los señores de La Font y Oliva fueron descendientes de piratas genoveses". 
Casualment, complementa l'excursió del diumenge. Segons el diari Levante, Abel Soler, historiador, ha descobert als arxius que:
"Carrocio da Costa, fichado por Jaume I para la conquista de Mallorca, fue Carròs en las crónicas mediavales". 
Sembla que l'almirall Carròs venia d'una nissaga genovesa de mariners guerrers que lluitaven en aigües de la península itàlica, a sou de ciutats estat i altres interessos. Al voltant de 1229, Jaume I va armar cavaller i nomenar almirall al famós pirata genovès Carrocio, per a comandar la conquesta de Mallorca. 

Un dels seus nets, Francesc Carròs i Cruïlles conqueriria en 1239 el Castell de Rebollet i fundaria el pobles de La Font i Oliva. Fou nomenat per Jaume I, titular de la Baronia del Rebollet, les actuals terres de La Font, Oliva, Rafelcofer, l'Alqueria, Beniflà  i Potries. Sí Potries! un motiu principal per  fer la ruta. (l'escut de Potries te les armes dels Carròs).
Nosaltres,abans d'aquestes novetats d'avui, documentarem la ruta amb un vídeo del "cabut" Paco Millet: CASTELL DE REBOLLET. 

         PLANTES I FLORS.

JuanFer.Martí amb la seu càmera i trípode, prenia imatges i donava explicacions sobre les plantes i flors que en primavera adornen el camí del castell. El seu amic Morant igualment. La sorpresa, però, fou la visita al Jardí Botànic de la Muralla, que esta al principi de la senda, apegat al poble. Les antigues muralles de Rafalí, protectores del casc antic medieval, ara amaguen un conjunt d'arbres i plantes del terreny.

La ruta del castell de Rebollet, no solament és caminar, veure el paisatge, entrar a les runes del castell...Hi ha que omplir-la d'història i  també de nocions de  flora local. És visitar l'empinada part alta de La Font, l'Església, cases com la de Ferrer Pastor, parlar amb els vells...
Us enllacem amb Facebook, fotos Castell de Rebollet-La Font i el vídeo de JuanFer: castell de Rebollet.

7 de maig de 2017

L'a.c. CASA CLARA PER LA CASA ALFÀS.

El que pot derivar d'una excursió! Preguntes, article al diari, gestions sobre patrimioni... La ruta que ferem el passat mes de febrer "a l'altra part del riu", encara ens dona activitat. La preocupació de la gent i de Dani sobre la protecció del patrimoni que trobarem a la marge esquerra del riu Serpis ens ha portat  ha fer un esmorzar a la Casa Alfàs.

Aquest dissabte 6 de maig, ens hem trobat un grup de la Casa Clara i propietaris de la Casa Alfàs per a xerrar sobre formules oficials per a mantenir aquests edifici, símbol de segles d'activitat humana a la Safor.

El format de "Esmorzar amb/ a ..." està consolidanse. Primer fou l'encontre d'amics amb Pepe Arnau, el passat mes de març. Tenim altres propostes, sempre per acabar, concretar i visitar coses i temes puntuals.

Tornem a l'esmorzar d'ahui. Daniel Jimenez, li va prometre a Betty Deusa, copropietaria, que miraria les possibilitats (ajuts, subvencions, figures de protecció oficial...) Doncs, passades unes setmanes i tenint Dani la documentació, ens posarem en contacte amb ella. També amb l'Ajuntament d'Ador, que encara que mostraren el seu interès, per qüestions d'agenda, no pogueren vindre.

Una acollida carinyosa, amb un bon esmorzar:  torrà, vi, pa de casa...Eixe format dels esmorzars va durar des de les 10,30 fins quasi les 2. Uns dels assistens va dir: "he aprés més hui, que en molts anys " És que Dani va fer un repàs de la història i usos de la Casa Alfàs, amb tota mena de detalls i referències bibliogràfiques. No cal dir, o sí, l'epoca daurada de la canya de sucre.

En pla algo pessimista, els assistents a l'esmorzar, calificaren aquest moment que vivim com: "l'ultim riu rau, l'ultima séquia amb aigua, l'ultim hort de taronges"

La conclusió de l'esmorzar fou organitzar a un altre encontre, en el que estigueren representats de l'Ajuntament d'Ador, Potries i la Mancomunitat de la Safor.
Més fotos, al facebook.

29 d’abril de 2017

PONT DE SANT VICENT, CHULILLA I CHELVA.


Feia temps, més de deu anys, que no organitzàvem una eixida fent nit en un alberg, refugi o casa rural. Aquest pont de Sant Vicent, diumenge 23 i dilluns 24 d'abril, hem estat als Serrans, a Chulilla i Chelva. El bon moment social i el bon fer de Dani, ens ha permès gaudir de varies rutes i visites en dues jornades, passant la nit en uns apartament rurals de Chelva.

JA ARRIBEM AL PONT!
Com deia el nostre cartell, una de les atraccions era la ruta dels ponts penjants de Chulilla, i no va defraudar.Amb el solet de la vesprada i per l'ombra. Ni "caminitos" ni res, hi ha que conèixer primer les nostres comarques, rius, muntanyes...És impressionant com el riu discorreix per eixos canyons i l'home s'ha esforçat per caminar a la seua vora i fer obres hidràuliques.

...I A L'AQÜEDUCTE.!
Teníem ganes de tornar, sí com feren en 1986 alguns membres de l'a.c. Casa Clara, guiats per Pep Gironés. Fer la ruta cap a la "Penya Cortada", tallada pels romans, per a portar aigua a Llíria, amb túnels i l'aqüeducte. Moment intens, d'emocions, records i admiració per l'obra.

Dos dies "passats per aigua". No, no va ploure, però l'aigua estava present en totes les excursions i visites. El riu a Chulilla, "el charco azul", la ruta dels pantaneros (ponts penjants), a Chelva la ruta de l'aigua del riu, amb la "playeta", el barranc pujant a buscar l'aqüeducte, i el remor de les fons del poble. Allí l'aigua encara la veus i la escoltes.

La visita als barris jueu i àrab de Chelva són un altre atractiu, que de la ma del nostre "especialista" Dani gaudirem, tant la nit com el dia. Trobar-te a les 12 de la nit, en un barri solitari una ermita que fou Mesquita.

Quedar-te una nit, facilita poder fer varies rutes i sobre tot la convivència i armonia del grup, l'altra meta assolida en aquest pont de Sant Vicent.
Amb totes les fotos del facebook, ho valorareu millor: El pont i l'aqüeducte.

8 d’abril de 2017

LA CULTURA?


Acomplim 35! anys. Hem fet de tot. Ara!- mai ens hem aturat a raonar sobre LA CULTURA?, que és?, que fer?...
Divendres 7 d'abril, hem reunit gent relacionada amb la Cultura, des de col.lectius fins l'Ajuntament, col.legis i biblioteques, gestió professional. Excursionisme, festes, patrimoni...Cultura institucional, de pagament, autogestionada...
A la Fonda del recinte firal,  amb un gran cercle i una taula amb llibres, discos, pintura i un bastó de muntanya.

Va obrir el torn Dani Jimenez, bibliotecari i historiador parlant del paper de les biblioteques de barri i poble, com a contenidor cultural, i activador. També va anomenar el paper dels col.lectius com l'a.c. casa clara en les relacions socials

Josepa Tarrassó, gestora cultural, uns anys a l'Ajuntament de Potries i hui a la comarcal de bandes de música, va valorar més la producció i l'animació cultural front al consumisme cultural.

Pere Huerta va parlar sobre l'identitat del grup i el lloc on pertanyem, les festes de Sant Blai, les falles..."La cultura és el "coco" d'eixes mones que no parem de pensar, de fer i crear"

Tere Morant, va dir que des de l'escola s'intenta crear inquietud, ganes de buscar i saber, més en els alumnes de primària, que són una esponja, que ho absorbeixen tot. A l'afirmació feta per Pere Huerta sobre el paper d'escoles i biblioteques i la crisi de valors, Tere va coincidir, afegint que a les generacions anteriors, el pares espitjaven els fills a créixer en educació "la carrera". Vicent Gironés, presentador de la xerrada, va comentar que abans, la falta de tot en les cases, feia que alguns buscaren en llocs com el Nou Club,  els discos, els llibres, les conferències...i quedaren enganxats, dedicant part del seu temps a aconseguir la biblioteca i fer activitats com el cinema etc.
Tere Morant va recomanar un vídeo "el mestre que va prometre el mar".

Xavier Ribes és fill de Potries, a la Font d'en Carròs, on viu,  va ajudar a crear el c.e. Castell de Rebollet. Es queixa que l'excursionisme no és solament una activitat esportiva, deu ser com els pioners de la Renaixença, una activitat per a conèixer el nostre país. Ribes ens va relatar l'aventura personal al Montblanc, seguint els passos d'A. Dumas pare.

Per acabar la ronda, Assumpta Dominguez, alcaldessa de Potries i que fou Presidenta de l'a.c. Casa Clara, va fer un reconeiximent a tota la gent que va treballar a l'Ajuntament i associacions des la transició per aconsseguir el que hui tenim a Potries, en patrimoni i dotacions culturals. També va dir que el governs no fan una aposta decidida per la cultura, al contrari la penalitzen. "La cultura ho és tot, és felicitat, bon gust per la vida". Vicent Gironés, va traure en eixe moment un disseny de Pasqual Garrigós, de 1983 que il·lustrava eixes paraules d'Assumpta.
L'Alcaldessa va aprofitar per exposar les principals línies de treball sobre cultura/turisme/economia rural de l'actual equip de govern local.

D'aquesta manera, sense pastelons ni ball...hem celebrat els 35! anys del nostre col.lectiu, que en aquest mes d'abril fou legalitzat en 1982. La millor manera d'acomplir anys és fer-ho en "salut", portem "tota la vida" i de moment, enguany, doncs "més vida", més excursions, mes xerrades, esmorzars i sopars.
Continuarem amb les fotos dedicatòries a aquelles persones claus, publicant documents i fotos i segurament farem algun altre acte i sobre tot més cultura i poble/comarca. Som la decana de Potries?, a estes altures aixó te igual, com deia Pere Huera,  l'a.c. Casa Clara ja és història per sempre.

27 de març de 2017

LES CADENES DEL MONTCABRER.

Blai va aparèixer, com la mare de Deu d'Agres, (feia temps que no el veiem) i ens va dir que no podríem pujar en cotxes a les neveres, per la pista d'Agres "Mira que tenia el presentiment" va dir Giro. Uns dies abans cridarem sense èxit a un movil de les visites en autobus que justetet eixe diumenge organtzaven cap a dalt. Volíem saber si la pista estava oberta per a turismes particulars. Teniem previst anar en cotxes i després pujar al cim del Montcabrer, com ferem fa molts anys.

És lògica aquesta prohibició,  tractanse d'un parc natural "La Mariola" i dels desgavells que de segur s'hauran fet. Sempre hem dit que alguns llocs, "millor amagadets i sense caminets ni indicacions". La gran quantitat de excursionistes està obligant a posar cadenes a les pistes i "peatges" als camins. 
Les cadenes de la pista al Montcabrer ens feren canviar la ruta
 i gràcies a les cadenes li traguérem més partit de la jornada.
Primerament gaudirem del convent, al principi esmorzant i al final berenant. I veguerem la Mare de Deu d'Agres, que va apareixer allí, al costat d'un lledoner, el primer dia de setembre de 1484, per aixó les romeries famoses de setembre. 
Una gran mole, quasi sense forma definida, dintre d l'antic castell moro, per darrere d'ella, del convent, comença la pujada al Montcabrer. La senda, un bon camí, el PR-CV 27, va entre un bosc d'arbres, amb certa dificultat. Tenim que passar dels 700 i pico metres als 1200 aproximadament. 

Al cap d'hora i mitja, pugem els escalons finals que ens portem al refugi del CEA, allí on en dues ocasions férem nit la gent de l'a.c. Casa Clara, fa tans anys que tendríem que buscar-ho a l'arxiu. (anys 80 i 90).
Blai, Pons, Sefa i Giro ho recordaren. (Ja portem 35!)
De seguida a vorer les neveres i repassar la "industria" del gel, tan arrelada en eixes terres altes i que s'aprofitarem fins principis del segle passat. La nevera de l'habitació i després la gran cava arquejada. Aquesta està molt restaurada i amb unes escales es pot baixar. 
Allí estava la gent de l'autobús, baix la nevera fent fotos. Nosaltres aprofitarem també, foto amb el teix i foto dalt amb el Montcabrer al fons.
Per cert, algú s'ha preguntat ja si pujarem al cim? Des del refugi hi ha una hora, total són uns 200 m de desnivell...
Les fotos al Facebook.