4 de desembre de 2017

MOLÍ VELL DE BENIFLÀ I MÉS AIGUA.

Ahir diumenge, 3 de desembre, reprengueren la ruta "a l'altra part del riu", on la deixarem el passat febrer, al Molí de Beniflà.  Ara és quan tenim que explicar que eixe no és, aquell que fa banquets tampoc...
De la ma de Dani Jiménez, aquell dia de febrer, descobrirem eixa casa, allí darrere, on passava la carretera abans, entre Beniarjó i Beniflà. El Molí Vell, amagat, oblidat, esperant l'aprofitament institucional o privat.

Aquest matí de diumenge fresquet, hem esmorzat al solet, d'enfront del Molí, esperant que passara la carrera popular que justament es celebrava ahir. Quan ja estàvem totes i tots, Carol i la cosina, les ames del Molí, ens feren entrar i...Sorpresa! 
El temps aturat:  la vivenda amb el mobiliari i objectes, les màquines i elements de moldre la farina, conforme es va quedar al deixar de funcionar en 1958.
Estàvem emocionats davant eixa "arqueologia industrial" i la petjada dels seus antics habitants. Amb les fotos, ho podeu compendre millor. Cal dir que aquest molí , segons ens deia Dani:

"és un dels més vells de la comarca, doncs en la famosa Concòrdia de 1511 s'anomena. El 1418 era adquirit per Elionor Ripoll, mare d'Ausiàs March"

De Beniflà, ens traslladarem a Rafelcofer per gaudir dels nostres "partidors germans", "les cases fosques" de l'Alcudiola i d'Enmig, així com les runes del Molí de Bas o Enmig.

Més sequies, partidors, molins...Redundem en les rutes de l'aigua, a una i a l'altra part del riu Serpis, a Potries i els altres pobles per on passen els "camins d'aigua", reivindiquem la seua protecció i el seu us cultural i turístic davant les institucions i la societat saforenca. (el nostre nom i orige potrier "Casa Clara", ens motiva)
I una forta preocupació dels assistents a la ruta, davant el que és ja el final del mon rural,, lligat al cultiu dels citrits i l'us tradicional de l'aigua, eixa doble vessat económica i patrimonial.

(Recordem la crònica de febrer, l'article de Dani sobre patrimoni i adjuntem les fotos d'ahir) I recomanem el llibre "Passeig pels molins d'aigua de la Safor" de Fernando Sendra. I visitar la "Ruta de l'aigua de Potries"

19 de novembre de 2017

AMB JOAN BARRANTES.


En 35! anys, la primera vegada que en compte de montar una exposició, anem a visitar l'artista. Avui, dissabte 18 de novembre, hem esmorzat amb l'escultor Joan Barrantes i visitat el seu taller estudi Art 7 a Almoines.
En 1991, per festes d'agost, organitzarem una mostra de Joan Barrantes al terrat de la casa Abadia de Potries, peces de pedra que pesaven prou. Barrantes fou cridat per Romaguera (pintor i President) els seus pares treballaven junts a una fàbrica (marmoles Peiró)
Des de llavors, hem seguit, com qualsevol ciutadà, la trajectòria de Barrantes, l'hem vist, saludat...Ara, l'a.c. Casa Clara, "cultura en moviment" ha anat on treballa i dissenya les seus obres.
"Esmorzar amb...Joan Barrantes", el format informal i pràctic. A les 10 estàvem tots esmorzant al bar del polígon d'Almoines, parlant de "quant de temps", de com faig per guanyar-me la vida amb l'art...etc. 

Es hem adreçat caminat cap a la casa que podem vorer quan pugem a Potries (Art 7), el taller on Barrantes combina els oficis de ferrer i pedrapiquer. Una primera i gran sala amb una grua de part a part, ens demostra el volum gran de les seues obres. Barrantes, de seguida agafa un troç de llanda i posa en marxa una màquina vella i ens fa una demostració de com dominar el ferro. Ferro i pedra, de vegades combinats. Ens parla de com ho fa, en que s'inspira...

Barrantes és de formació autodidacta (UPG, "La Retoria" de Barcelona"...). Els seus treballs són una reflexió sobre els sentiments humans(amb filosofia Zen) intentant expresar al màxim, amb un minim. Com ja hem dit, utilitza la pedra i el ferro, creant un diàleg entre ells, expressant conceptes del temps, la fragilitat humana...Això és el que ens diu ell.


Sabíem que entrar al taller i parlar amb ell seria molt interessant, fins el punt que estaguerem més d'una hora amb preguntes, explicacions, admiracions de l'obra que te per allí. Per cert, Barrantes ha exposat i venut escultures per moltes parts, no solament d'Espanya, sinó també de l'estranger.Era inevitable parlar dels anys on es col.locaven escultures de grans dimensions a les rotondes i espais públics. Barrantes, prou discret, ens va parlar de vendes a persones adinerades per omplir jardins privats, "una miqueta més gran podria ser?"

"Excursions amb contingut", com es trau més aprofitament que a una conferència de saló. Un matí de dissabte, coneguen la persona, l'art que fa, el seu lloc, les seus explicacions i obra...Repetirem Esmorzars amb i visites a..Romaguera, el nostre pintor de Potries, el proper.
Les fotos a Facebook.

7 de novembre de 2017

VISITA AL MONESTIR DE ST. JERONI.

Uns, no havien anat mai. Altres estigueren en una boda, no fa molt. També una boda, però el reportatge per la pinada, una parella.  Hi ha qui recorda una visita de l'Institut, fa un fum d'anys. I un altre te un gravat de Bofí, amb uns frares i la torre.


"Per fí", diguerem quan aquest diumenge 5 de novembre acabarem la visita al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, en terme d'Alfauir, fitant amb Ròtova.


La proposta de Casimiro, d'anar al convent, fou organitzada amb molta participació, prácticamente tota la colla, 35 persones, inclosos els xiquets. Fins i tot, alguns pares i mares dels nostres habituals,  mai és tard per visitar llocs. Tothom pot dir que ja ha entrat dintre del convent i no sols ha anat a berenar pels voltants. Que ja coneixem una joia que tenim tant a prop, per la que hem passat tantes vegades pel seu costat, sense entrar.

L'a.c. Casa Clara ha realitzat als darrers tres anys, les excursions als monuments que representen els monestirs de Llutxent, la Valldigna i St.Jeroni, seguint la linea de mesclar muntanya (natura, vegetació...) amb cultura (patrimoni i obres dels humans), "excursions amb contingut", "cultura en moviment" i millor després d'un bon esmorzar.

La visita al Monestir de St. Jeroni, afegint-nos a la possibilitat de grups guiats, va durar dues hores, entrant primer al claustre i seguint per la resta d'instàncies del vell monestir  i aquelles adequades durant segles pels actuals propietaris, els Trenor. La visita va acabar, passant pel jardí, anant a la muralla de l'aqüeducte que porta l'aigua al Monestir i que en alguna ocasió hem vist el tram que creua el  riu Vernissa per Ròtova.

No entrarem en detalls històrics, d'estils d'art etc, doncs creguem que ho podeu saber a la web del Monestir(que adjuntem)  i sobre tot fent la visita, per cert amb uns bons, didàctics i entretinguts guies. Sols dir que Sant Jeroni de Cotalba va ser fundat en 1388 pel Duc Alfons el Vell. Fou el primer monestir dels Jeronis a tota la Corona d'Aragó. Reis, Ducs de Gandia i altres de la cort, escriptors, pintors i escultors, frares i religiosos...Entrar a Sant Jeroni, és entrar a la història i la cultura de més de 600 anys. 

25 d’octubre de 2017

"LA MARE DE LES EXCURSIONS"

La pujada a la Safor és la "clàssica", tots els anys comencem temporada amb ella. Els cartells d'aquesta edició 2017 reflexen persones majors, les seus opinions i comentaris sobre l'excursionisme..."a què aneu allí dalt?" etc. Un cartell, és la mare de Vicent Gironès, que va faltar l'agost passat i que com altres mares pregunten als seus fills sobre l'excursió i ens demanen tenir cura. La pujada a la Safor és "La mare de les excursions", gràcies a ella descobrirem l'aficció per les rutes de muntanya i gràcies a les nostres mares som ja uns "clàssics" de la vida, l'a.c. Casa Clara, amb 35! anys , "tota la vida"

Deia Pons al whatsApp, que la pujada a la Safor ens sorprèn cada any, no hi han dos iguals...Així és: un any les cabres, l'altre la boira...Enguany encara que no hi hagueren "diplomes" als xiquets que pugen per primera vegada, si tinguérem les bones sensacions que allí dalt trobem, bones vistes, alegria per la vegetació que creix...i el bon ambient del grup, de la gent i dels nouvinguts Juanfer i Morant (magnífics fent fotos i editant vídeos).

I com som uns "clàssics", és a dir que tenim una edat, anem plantejant algunes variacions de la ruta. No val allò que l'elicopter de Calleja o el "sansensor"...Enguany decidirem anar a dinar, desprès de pujar al Piló, a la Font dels Olvits i així estalviar-nos la caminada cap a l'Orxa amb la panxa plena i cara el sol. Perfecte, a les 3 estàvem allí. De fet ja ni han plans par a l'any que ve, on gent que no vulga o puga pujar, ens esperarà a la font i ens preparà el dinar. La qüestió és donar participació a tothom i facilitar les coses.

Per cert, un altre debat produït aquest diumenge 22 d'octubre fou: com és possible que eixint una hora més tard, arribarem una més prompte? Tal vegada Pons es referia a això quan deia que la Safor ens sorprèn cada any.
Enfí, un any més. Vos adjuntem enllaços de fotos i videos al facebook.
(Pujada a la Safor 2017)


7 de juliol de 2017

ESMORZAR AMB MIGUEL RODILLA.


"El mar, la mar, preciosa, blava, verda...però, com està de salut? Després d'algunes temporades anant a La Marina (cova tallada de Dénia, cales de Benissa...) ens preocupa la massificació humana del litoral, les urbanitzacions, les deixalles etc. 
D'això parlarem l´1 de juliol amb l'entés i amic Miguel Rodilla, professor de l'UPV"

Aixina acabavem el darrer àrticle d'aquest blog, dedicat a la ruta que ferem entre les cales de Moraig i Llebeig, "els penya segats" de Benitatxell. I aquest dissabte 1 de juliol, ens trobarem al Restaurant Gloriamar de la platja de Piles -magnific lloc- per donar-li contingut i reivindicació als finals de temporada d'excursions dedicades al mar.


Amb el format 'Esmorzar amb", convidarem Miguel Rodilla, el qual ens parlà de la contaminació per carburants de les naus, plàstics etc. També fou motiu de tertulia la regressió de les arenes de les platges, precisament a pocs metres de la de Piles. Rodilla explicava l'oritge del problema, solucions i "parxes" provisionals.

Amb eixe ambient de proximitat i i aprofitament de les converses, parlarem també de la desaparició de les tellines i altres treballs com la qualitat de les aigues del mar, que a l'UPV -campus de Gandia- Rodilla i els alumnes estan fent.
Després de dues hores d'esmorzar i parlar, els assistents pegaren una volteta per la platja i el muntanyar de Piles, sempre amb els comentaris de Rodilla. Us deixem Totes les fotos.

24 de juny de 2017

AL MAR, A LA MAR!

RUTA DELS PENYA SEGATS DE BENITATXELL.

Alguns finals de temporada anem a vora mar. Aquest diumenge 18 de juny férem muntanya i mar, millor dit, penya segats i cales. Una ruta desconeguda per a nosaltres -entre la famosa cala de Moraig (ací ja hem estat) i la cala de Llebeig- en terme de Poble Nou de Benitatxell.

El que ens va cridar l'atenció a l'hora de preparar l'excursió, foren les coves caseta que s'utilitzaven per a guardar ferramentes agrícoles i de pesca i estar-hi. Hi ha un vídeo de canal 9, que ho conta molt be. Com l'esser humà, a falta de terrenys i en èpoques de escassesa, utilitzen recursos extrems per tirar endavant, per a subsistir, "menjar i beure" Conegudes són les "pesqueres" de Moraig, però aquestes coves caseta, robades a la paret teniem que visitar-les.


Feia calor, l'abrig de les coves, la poca vegetació i sobre tot la vestimenta d'estiu i l'aigua fresca, ens ajudà a arribar a meta, la tan desitjada cala de Llebeig, on com a premi pendriem el bany en aigües cristallines. (Un altre lloc aprofitat pels habitants del terreny, fen-se casetes  i coves per a pescar). A aquest lloc sols es pot arribar per mar o caminant: per la ruta que férem o pel barranc que allí acaba.


De vegades hem comentat que anar per la muntanya, pels penya segats, requereix preparació i coneixement, tenir cuidao. No fa molt, va morir despenyada una dona al final d'aquesta ruta, un poc abans de la baixada a la cala. Sobre el terreny, puguerem observar eixos llocs perillosos. Els Ajuntaments i administracions, senyalitzen, conserven i protegeixen les sendes i llocs, encara que tot no es pot fer.
Una persona no es tira al mar sense saber nadar, tampoc deguem tirar-nos als camins sense tindre cura. 

El mar, la mar, preciosa, blava, verda...però, com està de salut? Després d'algunes temporades anant a La Marina (cova tallada de Dénia, cales de Benissa...) ens preocupa la massificació humana del litoral, les urbanitzacions, les deixalles etc. D'aixó parlarem el proper dia 1 de juliol amb l'entés i amic Miguel Rodilla, de l'UPV. 
Vos deixem Les fotos del Facebook. Fins i tot hi ha un muntatge amb música.