Aquesta vegada ningú s'havia "escarotat" per l'oratge i aixó que anavem a Alcoi. Amb els mòbils, tothom és "l'home del temps" i una setmana abans ja alerten: "te que ploure molt, tindrem que suspendre l'excursió...". Diumenge 17 de desembre, entrant a la vall d'Albaida, el termòmetre ja marcava quasi 0º. A la Font Roja d'Alcoi, amb eixa temperatura, els xarcos gelats i la rosada blanca, no tinguérem la sensació de tant de fred. Cel ras, gens d'aire, una humitat del 24%, en definitiva un dia perfecte per gaudir a la muntanya.
La Font Roja, el parc natural, un dels paratges més rics en tots els aspectes, sobre tot natural, la seua flora, el seu carrascar. Les caves, la cova gelada, el forn de calç, la carbonera, l'ermita...Coses que val més descobrir personalment fent una excursió. Nosaltres, de segur que tornarem per completar les rutes, pujant al Menejador, per exemple. (Ja vinguerem, fa anys a fer una nit al refugi El Teularet, gener de 1995)
Es inevitable parlar del Centre de Visitants, eixe "mamotreto" que destaca des de tot arreu, fruit dels anys "d'esplendor". El que ja ho era, l'antic hotel, va ser superat per l'actual mole, aixó sí, amb la balconada suspesa al buit i que tot el mon gaudeix... o no. A dintre, varios pisos, amb exposicions sobre el parc i altres coses interessants, però molta superfície buida. I al costat, apegada, l'ermiteta i la foneteta, quasi desapercebudes.
Amb aquest super edifici, algún moment tenies la impressió d'estar a un parc temàtic i la font roja està molt ben cuidada, senyalitzada, amb elements reconstruïts (caves, forns...). Enfí, conceptes sobre com conservar i ensenyar la natura i el patrimoni.
Com cada any per Nadal, ho celebrem amb alguns detalls (el betlem o targeta a una coveta, les felicitacions als participants, enguany un regalet sorpresa) I el dinar que férem al mateix parc, la foto de grup es converteix en la nostra felicitació nadalenca:
Des de la Font Roja d'Alcoi:
"Bon Nadal!, 35! tota la vida!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada