ORBA, TERRISSERIA I CASTELL.

Teníem il·lusió per trobar l'única fabriqueta de catxarros de fang que queda a Orba. Entre setmana parlarem amb el seu amo, Roman. Diu que els "guiris" li compren moltes coses de record i per decorar els xalets. Nosaltres volíem apropar-nos a l'esplanada on te la terrisseria exposada, recordar i vorer, com si estaguerem al Potries de fa anys.

Orba no te museu de la terrisseria, però encara li queda un taller. Orba, com Potries, te eixa vella tradició del fang, ambdós tenim el pot a l'escut. Potries te una ruta de l'aigua, Orba està preparant una ruta del fang. Enfí, dos pobles, units per una tradició i uns elements comuns: l'aigua i el fang que van perdense.

Dit això, passem al que seria la crònica de l'excursió del diumenge 21 de gener.

Arribar al poble i de seguida "benvinguts" amb un cartell que indica el passat terrisser d'Orba. A la plaça esmorzarem, amb un ambient de festa, les campanes revoltejaven, la gent passetjava, molts estrangers que viuen pels xalets de la muntanya. Visitarem la Casa de la Senyoria, recentment restaurada, testimoni del que fou territori dels Borja. 

EL CASTELLET.

Ens anem al castell d'Orba, anomenat d'Awraba. Després de voltejar el gran penyasco que domina el poble, amb l'ombria dels arbres, mamprenem la recta final, ja baix la solana d'un dia anormalment calurós. Vegem el vallet de Murla, i arribem al castell.
Recentment s'han fet unes obres de reparació i consolidació de murs, els pocs que hi queden.

Dinant, férem el col.loqui de la història dels que poblaren el castell: els àrabs, els cristians, els seus titulars i fets. No cal imaginar, perqué ho voreu a les imatges, la gran panoràmica que des d'allí dalt es contempla, la mar, Segaria...

La calor, la sequera, (les figues de pala mortes), un camí de baixada forçat, -que trenca marges- tot aixó feia aquesta darrera part de la ruta una miqueta incomoda.
 Les fotos a Facebook.