Alfafara en àrab "Alawara" vol dir font que brolla amb força. No era l'aigua, ni la serra Mariola el que volíem vorer en aquest poble, entre Agres i Bocairent. L'amic Blai ens va amotinar fa temps per visitar unes covetes molt semblants a les de Bocairent. Ahir diumenge 25 de febrer estaguerem a Alfafara, acompanyats també dels germans Francés, originaris d'allí.
Quan acabarem les visites, la conclusió del grup no era aigua o verd,-que també- sinó poble de pedrapiquers, rupestre, amb coves, molí, tumbes cavades en la paret i el sol de pedra. Teníem eixa curiositat, visitar eixes petjades humanes.
LES COVETES DE LES FINESTRES.
Després d'esmorzar a l'ermita, on fa poques setmanes celebraren la festa de Sant Antoni, amb un sol radiant i gens de fred -no fa molt el poble estava nevat- el 20 més 2 xiquets del grup mamprenguerem la marxa cap a les coves, amb uns paratges certament secs degut a un desastrós incendi que assolà aquesta part en 2010. La font de Carbonell encara guarda ombria dels arbres. Baixem cap al riu i al girar ens trobem les covetes. Ah! sorpresa, l'accés està "inservible" i és un perill intentar entrar dintre. El grup comença a interrogar L'amic Xema Francés sobre origen, utilitat etc. "Eren uns graners mediavals, diuen que si els moros"...però ell i altres manifestaren opinions diferents.I que tenen a vore amb les de Bocairent? El debat està obert.
Torenem cap a l'ermita i per evitar la pujada del riu, ho fem per la via del tren Xàtiva-Alcoi, que moments abans veguerem passar l'anada i la tornada. "Estigau tranquils que fins la vesprada ja no torna a passar", ens va dir Xema. La imatge, en una llarga recta de "camí de ferro" amb la fila de personal era molt curiosa, mai havíem caminat en una excursió xafant travesses de les vies.
MOLI DEL PANTANET.
Un xicotet passeig, a vora el riu, descobrint una parà, el pantanet que xorrava aigua, arribem a una cova amb una porta, que resulta ser un molí construït dintre de la paret de pedra, amb la seua mola que tragueren d'alli al costat mateix. Novament el dabat, molí medieval?, com marejaven la mola, amb l'aigua? i per on venia? També podia hi haure un animal. La veritat que el lloc és estret, complicat i les barrancades farien por en el molinet.
LA NECRÒPOLIS.
En acabar de dinar i pegar la volteta pel poble, ens anàrem a un alt, on la pedra es feia visible de seguida. Ja estem! Ja s'han posat a picar, fer forats, coves i...tombes. És la montanyeta de la necròpolis, diuen que "tardo romana". Hi hagué més d'un que es posa dins, provant l'altura d'aquells "cadàvers històrics" I com no, xerrada i discussions sobre el lloc.
El sol ja començava a posar-se pel costat de Bocairent, la serra de Mariola es veia amb un altre color, dominant la vall d'Agres i Alfafara. Nosaltres, però en quedàvem amb el record de poble "rupestre" de la pedra i les coves allà on anàrem. Fins i tot veguerem una pedrera al fons del riu.
L'Ajuntament deuria documentar i assenyalar més, eixa ruta i llocs, sobre tot arreglar l'escala de les covetes. Alfafara ens ha sorprès, com diu el seu eslògan. Jose Maria i Mari Carmén Francés han fet de "cicerones" romans, àrabs i contemporanis, "de categoria". Tornarem a Alfafara, a la serra verda, a la cava...un altre any!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada